(Vegeu també "Repensar el gènere...")
- Aquesta història ja fa massa anys que es debat –ben bé des de començament dels anys noranta.
- Els qui defensen la posició innovadora es poden considerar certament victoriosos després d’haver introduït el caos allà on no calia més que predicar la igualtat i la racionalitat.
- Fins ara, les solucions aplicades són insatisfactòries, i els escrits ho demostren: no segueixen un criteri homogeni; resolen certs casos i en deixen altres en l’oblit; arbitràries com són i aplicades per “no experts” en la complexa casuística propugnada, el resultat és indiscutiblement decebedor, i la llengua que en resulta, confusa, pobra i negligible.
- Els especialistes hi han dedicat atenció, però el desacord persisteix, sobretot perquè, malgrat la coincidència de la majoria i del clamor silenciós d’una gran part de parlants, continua imposant-se el criteri innovador. Vegeu unes quantes conclusions i propostes universitàries i de l’administració, no triades pel que diuen, proposen i defensen, sinó per l’autoritat que cal atribuir-los: Universitat de les Illes Balears, Universitat Autònoma de Barcelona,Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Diputació de Barcelona, però també Diputació de Barcelona, Dr. Gabriel Bibiloni (Univ. Illes Balears),
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada