dimarts, 16 de desembre del 2008

Una resposta estranya

M'escriu un nebot. M'escriu per respondre a una consulta meva. Però el meu desconcert, l'estranyesa que em desperta la seva resposta són difícils de descriure, com si la resposta no fos seva, sinó potser d'una màquina, d'una secretària (o secretari!).

El meu nebot és català. Jo sóc català. Parlem català, tot i que a la família és habitual la convivència català - espanyol o espanyol - català. El meu nebot respon en castellà al que jo li demanava. La possible dificultat del meu nebot per escriure el català no justificaria el canvi de llengua: el seu escrit de resposta és de tres ratlles telegràfiques, a part la primera, en què invoca el meu nom, i l'última, on firma amb el seu. El seu missatge és aquest:
    Te digo algo en breve sobre este libro. Un abrazo Gracias


Potser ho fa creient que el seu missatge (me'l respon des de l'adreça de la feina, que, tot i ser a Catalunya, depèn de Madrid) pot haver de ser "revisat"? Però jo li havia escrit a la feina perquè no tenia cap adreça particular seva; el meu missatge no era pròpiament un encàrrec professional.

Em consola de pensar que la vida té misteris encara més indesxifrables.