dimarts, 21 de desembre del 2010

L'ortografia i la fonètica

Al Telenotícies, el nom del president de la CEOE ara és RoZell, perquè el nom de família d'aquest pobre senyor només conté una essa. Això ja ho vam sentir fa bastants anys dit pel mestre Puyal, del fubol, potser no referint-se al senyor d'ara, sinó a un altre.

Per aquesta ximple regla de tres, a partir d'ara segurament sentirem que hi ha senyors (i senyores) Bostx, o Boix, Domènetx o Domèneix Blanx. etc.

És el triomf de la saviesa culta del mestretites.

divendres, 10 de desembre del 2010

On és el subjecte?

A la portada de l'Ara del 10/12/2010, llegim un gran titular que diu: “Paraules que cap presó pot tancar”. El titular ha merescut un comentari  que ara no ve directament al cas.

Sabem que en anglès és usual de referir-se a coses “that money can’t buy”, que traduït mecànicament faria “que els diners no poden comprar”. Però potser en un català no traduït hauríem preferit espontàniament de parlar de coses “que no es poden comprar amb diners”.

Davant del cas dels diners –com davant de les paraules de Liu Xiaoboo del titular del diari–, recordo la dita segons la qual, si amb la pèrdua d’una llengua es perd una visió del món, aquesta mena de traduccions confirmen que ja no som més que un apèndix de l’anglès –a part de ser-ho de l’espanyol.

El titular, per mi, hauria estat: “Paraules que no es poden tancar a la presó” o “Paraules que no pot tancar cap presó” (i probablement això resoldria sense esforç ni violència la queixa del comentari esmentat a l'enllaç). És a dir, en l'oració de relatiu hauríem mogut el subjecte "presó" a una posició secundària, perquè la força de l'oració no la té aquesta presó, sinó que la té l'infinitiu "tancar".

És una opinió que m’agradaria contrastar.