En un article en què en rescata i amplia un d'anterior de Joan Bastardas, Josep Ruaix tracta de l'abús de les formes pronominals duplicades en casos com "... la literatura et fa consolar-te dels mals...".Des de l'època incerta en què vaig començar a tenir consciència de la llengua, m'ha sobtat sempre el diguem-ne mal ús estudiat per Bastardas i ara novament exposat per Ruaix. És una lectura que crec molt recomanable i que, passats els primers paràgrafs introductoris de la qüestió, es llegeix amb una gran facilitat, perquè consisteix en exemples comentats.
Proposo també un parell d'exemples de la mateixa qüestió, potser una mica forçats, però que són els que sempre em vénen a la memòria quan parlo d'aquest cas.
Suposem una mare que parla amb un fill petit:
– Au, vine, anem a pentinar (-Ø).
Un altre exemple
– Quan vam entrar, de seguida ens van fer seure (no pas asseure ni, encara menys, asseure'ns).
Un cas final –i aquí toparíem amb un ús clarament no pronominal del verb– seria amb "caure". Sense creure'l totalment paral·lel als altres, només el proposo per.si en un altre moment hi vaig la relació.
Aquells nois ens van fer caure (ni fer-nos ni caure'ns, és clar).
La referència de l'article es pot trobar a http://ves.cat/adxv
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada