Restaurada la democràcia a Espanya (és una manera de parlar), gràcies a la televisió vaig començar a veure els grans protagonistes del Parlament espanyol –Suárez, Fraga, González, Carrillo, etc.– i les seves evolucions polítiques.
Mentrestant o al cap de poc, als noticiaris podíem veure els protagonistes de la política europea, entre altres els italians, tan mòbils. Quina sorpresa de veure que un primer ministre desbancat podia tornar a seure entre els diputats del seu partit! I no passava res.
És justament el que no saben o no han sabut fer els senyors Montilla i Benach, que els ventres materns llurs degueren concebre per a dignitats més altes, és a dir, les presidencials que han ocupat fins que el poble els ha dit prou.
És ben diferent el cas del president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, que es limita a posar el càrrec a disposició del partit, però no renuncia a seure com tothom al costat de tothom ni a treballar en la vida ordinària del parlament. També Artur Mas va guanyar dues vegades les eleccions, no va ser elegit president de la Generalitat, però no va deixar de ser al seu lloc.
És el que no he vist mai en els personatges de la política espanyola, que pel que veig són l'exemple dels senyors Benach i Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada