dimarts, 29 de juny del 2010

L'Avui - El Punt - El 9 i tota aquesta comèdia

Llegiu «L'Avui i El Punt, germans bessons», al blog de Joan Josep Isern.

Un altre punt de vista..., que arriba a la mateixa conclusió.

dimarts, 15 de juny del 2010

Adéu, Avui


El diari Avui («des de 1976», com encara es veu en algun gràfic) ha trencat amarres amb lectors antics com jo o les ha ben lligades a casa l'amo. Ara ja no és més que un subproducte del grup del Punt. L'adreça electrònica ho delata tant com la física, i els lectors de l'Avui hem estat privats de la consulta que ens duia al diari i no pas enlloc més. Ho voleu més salat? Per veure l'Avui sense altres noses, escriviu aquesta adreça: http://www.avui.es/


Una altra cosa, doncs, que s'acaba, després de les peripècies i les angúnies de costum.

Jo he decidit que l'Avui s'ha acabat.







No fa gaires dies vaig veure que l'adreça del Periódico ja no és http://elperiodico.cat, sinó http://www.elperiodico.es/ca/

És clar que ara és l'hora de la premsa digital.





Unes observacions trobades al diari digital 'Directe!' Corroboren el que ja vèiem i vam dir.

Dubtes

  • Un ciclista, és un vianant amb rodes, o és un conductor sense motor?
  • No volen que fumem. Jo fumo. Fumar, és comparable a menjar un carmel·lo, a beure aigua? A la feina, mentre treballava, mentre llegia o estudiava, fumava quan em venia de gust. Ara no, perquè perjudico la salut dels altres (de la meva no en parlo). Ara, per fumar, no puc fer res més que fumar, com un estaquirot, com si fumar fos una activitat recreativa. Mentrestant, l'Estat protector cobra l'important recàrrec amb què pago el tabac.

divendres, 4 de juny del 2010

Brillant: 'Tots o tothom?'

Amb l'enllaç corresponent, que poso aquí al costat, reprodueixo la «Terrasseta» d'avui, 4 de juny 2010, en què Albert Pla Nualart ofereix unes ratlles brillants, simples i clares. 

Reprodueixo l'article sencer perquè, en nom del progrés continuat de les ciències de la comunicació, els enllaços a internet van passant avall sense que aparentment ningú hi pugui fer res. Primer van ser els de l'Avui, que amb el nou sistema, va anul·lar tots els de la llarga etapa uncial; ara s'hi ha afegit El Periódico. Que Déu hi faci més que nosaltres.

———

 

Tots o tothom?

Ara fa un 8 mesos Quim Monzó denunciava en un article que l'eslògan "La Caixa de tots" era un aberrant calc del castellà, perquè de tots demana dir qui són els tots; no és un referent universal com de tothom, que seria, per Monzó, la paraula correcta. Com que el dilema tots/tothom ens assetja ("Cafè per a tots/tothom", "El català, cosa de tots/tothom", etc.), ho intentaré aclarir. D'entrada, no seria tan taxatiu com Monzó. Per mi dir de tots no obliga a dir qui són els tots. És cert que pressuposa un col·lectiu, però pot quedar implícit. A "Vindrà tothom" podem no saber qui vindrà i a "Vindran tots" sí que ho sabem. Però potser més important que això és que tots té una força inclusiva que no té tothom. Si el nen ens pregunta "Jo també m'he de morir?", l'espantarem més dient "Tots ens hem de morir" que no pas dient "Tothom s'ha de morir", perquè una 1a persona inclou més que una 3a. Per això, la publicitat defuig dir tothom. És més fàcil desentendre's del català si és cosa de tothom que si és cosa de tots. En el cas del cafè, la indeterminació i falta de vincle emocional abona el cafè per a tothom i, en el de la caixa, tothom és més correcte però potser no tan efectiu per atreure els clients. Patim per tothom pel perill que, per pressió del castellà, s'acabi fonent entre tots i tot el món. Hem fet de la interferència el sospitós habitual. I, de vegades, tenir sospitosos habituals no ajuda a trobar el culpable.



———

Només una observació. Els aclariments sobre «tots»  i «tothom» s'haurien prestat a fer claror sobre la persona del verb amb què han de concordar aquests pronoms. Entenc que «tots» demana la primera persona del plural (Tots ha sabem), mentre que «tothom» (com «ningú») vol sempre una forma impersonal, en aquest cas una tercera persona (Ho sap tothom). Però en això sembla que no tothom fa igual —o no tots fem igual.