divendres, 26 de març de 2010

Fins - Fins a, segons Pompeu Fabra

En la Conversa del 8 d'abril 1923 (núm. 352 de l'edició Barcino), Fabra escriu:

«Ens demanen quan s’ha d’escriure fins i quan fins a en les determinacions de lloc i de temps. Segons nosaltres hauria de servir de guia per decidir si, darrera fins, cal o no usar a (i qui diu a, diu qualsevol altra preposició) la regla següent:

»El fins local o temporal precedeix sempre una designació de lloc o de temps; ara bé, aquesta designació ha de tenir, darrera fins, la mateixa forma que tindria en absència d’aquesta preposició. Si diem Són allà (designació de lloc: allà, sense preposició), direm Van arribar fins allà. Si diem Són a la barraca (designació de lloc: a la barraca, amb la preposició a), direm Van arribar fins a la barraca. Anàlogament: si diem Vindrà demà, direm No vindrà fins demà, i si diem Vindrà a la nit, direm No vindrà fins a la nit.

»Així mateix, creiem nosaltres, si hom diu Érem en aquella muntanya, etc., hauria de dir Arribàrem fins en aquella muntanya

Cap comentari: