Despersonalització

Albert Pla Nualart  - Avui 20 de maig 2010
————————————————————————

(Transcric de l'Avui, amb anotacions personals no atribuïbles a Albert Pla.)

És simptomàtica l'afició del periodisme actual a estratègies lingüístiques que dilueixen la responsabilitat. En la frase "El cessament per part d'Hereu de Carles Martí" se n'hi concentren tres: l'ús del substantiu en lloc del verb, que fa l'acció més abstracta [hem d'entendre que allò que fa l'acció més abstracta és el substantiu], (1) l'ús de la passiva en lloc de l'activa (2)  i la semàntica de cessar,(3) un exitós eufemisme del poc diplomàtic destituir. Perquè d'això es tracta, de dir sense acabar de dir. I en aquesta mateixa línia s'usa i s'abusa d'un es impersonal que evoca la rància burocràcia castellana. La impersonalitat té nivells: no és el mateix escriure "quan li van preguntar allò" que "quan se li va preguntar allò". En tots dos casos, qui pregunta no interessa, (4) però el se (pocs, per sort, ressusciten avui hom) és clarament menys de carn i ossos que l'elidit ells que va amb van. La forma amb se, sent correcta, és freda, fosca i funcionarial. Però la cirereta l'hi posen els que escriuen: "S'ha destrossat l'Estatut per part del Constitucional", (5) com si el TC només passés per allà. I és que una informació despersonalitzada és menys transparent i llima, en detriment de la democràcia, les ungles del quart poder.

———————————

1. Sense discutir la preferència del verb davant del substantiu, sinó confirmant-la sense reserva, també cal convenir que no és igual servir-se d'una cosa o l'altra. Si parlem d'aquest "cessament" sembla clar que no parlem de "cessar" o de "fer cessar".
2. L'ús de la passiva que Pla posa en dubte, on el veu? En la preposició "per", només referible a "cessament"?
3. Eufemismes a part, que n'hi ha sense cap dubte, el problema de "cessar" és més aviat de règim. Si "cessar" podria ser un diguem-ne sinònim de "plegar", és evident que no diríem mai "L'alcalde ha plegat un regidor" amb la mateixa alegria que diem que "ha cessar un regidor" (aquesta alegre ingenuïtat no sembla atribuïble més que al grau de vergonyós mimetisme amb els defectes més grollers de l'espanyol). Una altra cosa seria, és clar, si dèiem "L'alcalde ha fet cessar (o plegar) un regidor".
4. Acord total en la qüestió de fons. La passiva, justament fa aquest paper (com el fa la passiva pronominal, cal subratllar-ho). Si la passiva fos absurda, innecessària o purament decorativa i academicista, en tindríem  cap rastre en la llengua actual?
5. Sense voler tocar el voraviu, potser seria d'agrair una forma normal i correcta expressada explícitament; per part meva, entenc que la manera normal de formular aquesta idea és "El Constitucional ha destrossat l'Estatut".