El meu nebot és català. Jo sóc català. Parlem català, tot i que a la família és habitual la convivència català - espanyol o espanyol - català. El meu nebot respon en castellà al que jo li demanava. La possible dificultat del meu nebot per escriure el català no justificaria el canvi de llengua: el seu escrit de resposta és de tres ratlles telegràfiques, a part la primera, en què invoca el meu nom, i l'última, on firma amb el seu. El seu missatge és aquest:
- Te digo algo en breve sobre este libro. Un abrazo Gracias
Potser ho fa creient que el seu missatge (me'l respon des de l'adreça de la feina, que, tot i ser a Catalunya, depèn de Madrid) pot haver de ser "revisat"? Però jo li havia escrit a la feina perquè no tenia cap adreça particular seva; el meu missatge no era pròpiament un encàrrec professional.
Em consola de pensar que la vida té misteris encara més indesxifrables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada