dissabte, 14 de maig del 2011

Fets que justifiquen doctrina

 

La columna d'Albert Pla Nualart a l'Ara, com totes les seccions dedicades a la llengua, és un centre d'interès segur per als que ens dediquem a aquestes coses o hi tenim més que la natural curiositat. L'autor, Albert Pla Nualart, té el crèdit de no haver-se llençat o decantat cap a una banda o l'altra, i això fa que li reconeguem un grau d'autoritat (no uso en aquest cas cap plural de modèstia, sinó que crec parlar, almenys fins aquí, fins al reconeixement, en nom de molts dels que ens guanyem el pa fent de lletraferits). Aquesta autoritat pren més valor quan la doctrina es publica estampada en lletres de motllo sobre paper de diari.

No fa gaires dies, amb dos articles seguits en Pla Nualart ens va donar entenent que "sigut" és avui el participi natural de "ser". Al costat d'aquesta afirmació sosté que el triomf del participi "estat" es deu fonamentalment a l'escola, que ha proscrit "sigut" i "set" com a formes paral·leles i igualment naturals del participi de "ser".

L'endemà del segon d'aquests articles, la primera plana de l'Ara ja ens oferia un "sigut". Sortir a la primera plana d'un diari seriós, no és un senyal d'ús i normalitat? Doncs si cal discutir-ho, ja tenim un argument important.

Avui, l'article sobre "Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda" també ens dóna un exemple d'ús; les paraules finals de l'article són aquestes: "Per sort, hi ha lectors que ens ho fan veure i nosaltres els hi agraïm i en prenem nota."

Ja tenim beneïda, doncs, una altra combinació que els caparruts encara ens enforcàvem a fer entendre a la gent que no era correcta amb el valor que Albert Pla li dóna —i que el 99$ de la població li dóna, no ho negarem ni un moment. Quan expliquem el mal ús que es comet amb aquesta combinació, ens solem valer d'exemples com els següents.


Ells agraeixen a tots vosaltres que hàgiu vingut.--> Ells us ho agraeixen
Ells agraeixen que nosaltres hàgim vingut --> Ells ens ho agraeixen.
Ells agraeixen que ells hagin vingut --> Ells els ho agraeixen.

Però, realment, la gent no ho diu així. El darrer cas és resolt pel 99% de la població amb la fórmula "els hi agraeixen". Que és la que Albert Pla Nualart ens deurà recomanar en un altre article.

 

Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda


Tot i que oncle és el mot estàndard per designar el germà del pare o la mare, són molt pocs els catalans que diuen oncle espontàniament. Els valencians -també alguns catalans i balears- diuen tio ; i la majoria de catalans, tiet . La cosa ve de lluny: Coromines ja va observar que oncle retrocedia davant tio i tiet . I, a més, al tio l'avala la tia , com al viudo la viuda i al nino la nina . Malgrat tot, al DIEC no hi ha ni tio ni tiet .

El GDLC entra tiet però encara no tio . Només el D62 i el Diccionari valencià en línia accepten tio i tiet . Com a forma estàndard, oncle té el problema que és molt poc usat; tio , que du l'estigma de castellanisme; i tiet , que l'afectuós diminutiu no el deixa ser prou neutre. Crec, però, que tots tres s'haurien d'admetre i deixar que el temps decideixi quin serà l'estàndard.

I si avui en parlo és perquè algun lector s'ha queixat que en una entrevista a l'ARA féssim servir els termes neboda néta i tiet avi , dos parentius que, en estàndard, són reneboda (o besneboda ) i besoncle . Tot i que algun lector deu trobar més fàcil d'entendre el que vam escriure, crec que hauríem d'haver optat per les formes estàndards existents. En la vida d'avui el parentiu no té el pes que tenia i això explica que una redacció tan jove com la de l'ARA tingui lapsus com aquests. Per sort, hi ha lectors que ens ho fan veure i nosaltres els hi agraïm i en prenem nota.

1 comentari:

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

M'atrevixc a aventurar que la majoria dels valencians que no fan servir els hi sumen més d'un 1% de la població... Bé, de la població catalanoparlant. Eixe és un altra carrer, ¿no? Bona sort amb la llengua, doncs.