Carcanades

Parlant de pollastres i animals semblants (ara en deuen dir "aus –de corral–"; abans ens enteníem dient-ne "aviram"), no nego la tendència a parlar de "carcasses" allà on jo creia i crec que l'ús prefereix "carcanada".
Com que ahir vaig sentir al carrer dues dones que, parlant de preparar algun menjar, es referien a una "carcassa de pollastre", acabo de mirar el diccionari, que confirma la meva opinió.

No canviarem pas la tendència hispanista de la gent, però que consti el que diu el diccionari i que consti igualment el triomf dels botiguers i les botigueres, que, comprant i venent, han anat introduint una forma que ha substituït la pròpia.

Res no té una gran importància, però tot va pesant.

carcanada
1 f. [LC] [ZOA] Ossada sencera d’un animal despullada de la carn.
2 f. [LC] [ZOA] El que resta d’un ocell un cop llevats els membres i les parts carnoses.
3 f. [LC] Esquelet d’una persona o d’un animal. Tenir una bona carcanada.

carcassa
1 f. [LC] Carcanada .
2 1 f. [LC] [AQ] Part interna d’una cosa, que aguanta les altres parts. La carcassa d’un capell.
2 2 f. [LC] [AQ] [IMF] Armadura de fusta o de ferro que sosté les diferents parts d’una construcció. La carcassa d’un edifici.
3 f. [LC] [IT] Roba de cotó o de jute, engomada i enterca, usada per a folrar especialment vestits de dona.
4 f. [DE] Bomba incendiària coberta d’una tela enquitranada, usada antigament.