A la portada de l'
Ara del 10/12/2010, llegim un gran titular que diu: “
Paraules que cap presó pot tancar”. El titular ha merescut un
comentari que ara no ve directament al cas.
Sabem que en anglès és usual de referir-se a coses “that money can’t buy”, que traduït mecànicament faria “que els diners no poden comprar”. Però potser en un català no traduït hauríem preferit espontàniament de parlar de coses “
que no es poden comprar amb diners”.
Davant del cas dels diners –com davant de les paraules de Liu Xiaoboo del titular del diari–, recordo la dita segons la qual, si amb la pèrdua d’una llengua es perd una visió del món, aquesta mena de traduccions confirmen que ja no som més que un apèndix de l’anglès –a part de ser-ho de l’espanyol.
El titular, per mi, hauria estat: “
Paraules que no es poden tancar a la presó” o “
Paraules que no pot tancar cap presó” (i probablement això resoldria sense esforç ni violència la queixa del
comentari esmentat a l'enllaç). És a dir, en l'oració de relatiu hauríem mogut el subjecte "presó" a una posició secundària, perquè la força de l'oració no la té aquesta presó, sinó que la té l'infinitiu "tancar".
És una opinió que m’agradaria contrastar.